Monestir de Sant Cugat
En aquest monestir vivia la comunitat dels Benedictins, aquests resaven vuit vegades al dia.
Al 1835 els monjos van haver d'abandonar el monestir. En aquest any es van fer les lleis desamortitzadores.
Esta format per una planta basilical, en el claustre els capitells representaven escenes bibliques.
Avui en dia el monestir sutilitza de museu i com a parroquia.
Vocabulari:
-Regles de St. Benet: Llibre d'instruccions que han de seguir els monjos. Van ser escrites per St. Benet de Núrcia a mitjans del S V.
-Lleis desamortitzadores: L'estat es queda amb part de les coses de l'esglesia, una de elles es el monestir, a l'any 1835.
-Planta basilical: Les plantes de les esglèsies que són simètriques i rectangulars.
-Simboli: Coberta amb il·luminació al centre d'una esgèsia.
-Retaule: Ho que es posa darrere de l'altar, no utilitza lletres sinó imatges.
-Predela: Part d'abaix del retaule amb els dibuixos més grans.
-Tonsura: Pentinat dels monjos.
-Bàcul: Bastó.
-Abad: Autoritat màxima del monestir, pare espiritual.
-Reflectori: Menjador.
Al 1835 els monjos van haver d'abandonar el monestir. En aquest any es van fer les lleis desamortitzadores.
Esta format per una planta basilical, en el claustre els capitells representaven escenes bibliques.
Avui en dia el monestir sutilitza de museu i com a parroquia.
Vocabulari:
-Regles de St. Benet: Llibre d'instruccions que han de seguir els monjos. Van ser escrites per St. Benet de Núrcia a mitjans del S V.
-Lleis desamortitzadores: L'estat es queda amb part de les coses de l'esglesia, una de elles es el monestir, a l'any 1835.
-Planta basilical: Les plantes de les esglèsies que són simètriques i rectangulars.
-Simboli: Coberta amb il·luminació al centre d'una esgèsia.
-Retaule: Ho que es posa darrere de l'altar, no utilitza lletres sinó imatges.
-Predela: Part d'abaix del retaule amb els dibuixos més grans.
-Tonsura: Pentinat dels monjos.
-Bàcul: Bastó.
-Abad: Autoritat màxima del monestir, pare espiritual.
-Reflectori: Menjador.
Museus
- Cerdanyola del Vallès: Museu d'Art de Cerdanyola
- Castellbisbal: Museu municipal de la Pagesia
- Mollet del Vallès: Museu Abelló
- Rubí:
- Castell-Ecomuseu Urbà
- Museu Etnogràfic Vallhonrat
- Museu de Rubí (tancat temporalment)
- Sabadell:
- Museu d'Art de Sabadell
- Museu d'Història de Sabadell
- Museu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
- Terrassa:
- Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
- Museu de la ciència i de la Tècnica de Catalunya
- Museu de Terrassa
La Cultura Catalana
-Les Sardanes
Les sardanes són una dansa popular catalana i el ball nacional de catalunya. La sardana es balla en cercle agafats de les mans seguint la música interpetada per una cobla. Per a ballar una sardana no hi ha un nombre màxim de ballarins, sinó que la rotllana es pot fer tant gran com es vulgui, els components de la sardana normalment haurian de ser parelles formades per a un home i una dona. Com ja hem comentat abans la sardana es tocada per una cobla, aquesta es un conjunt instrumental que consta de 11 músics i 12 instruments, per tan hi ha un music que toca dos instruments, el flabiol i el tamborí.
El ball de la sardana es compost simplement per dos passos: Els curts i els llargs.
Aquí us deixem amb una de les sardanes més conegudes:
Les sardanes són una dansa popular catalana i el ball nacional de catalunya. La sardana es balla en cercle agafats de les mans seguint la música interpetada per una cobla. Per a ballar una sardana no hi ha un nombre màxim de ballarins, sinó que la rotllana es pot fer tant gran com es vulgui, els components de la sardana normalment haurian de ser parelles formades per a un home i una dona. Com ja hem comentat abans la sardana es tocada per una cobla, aquesta es un conjunt instrumental que consta de 11 músics i 12 instruments, per tan hi ha un music que toca dos instruments, el flabiol i el tamborí.
El ball de la sardana es compost simplement per dos passos: Els curts i els llargs.
Aquí us deixem amb una de les sardanes més conegudes: